Suiza, seguida de Austria y Alemania, encabeza el ranking que determina el nivel de atractivo de cada país para fomentar la industria de viajes y turismo. Por su parte, España ocupa la posición 15 entre los 124 países estudiados. Junto a esto, el informe mide los factores y las políticas que determinan la competitividad y potencial atractivo para desarrollar la industria de viajes y turismo en diferentes países, prestando especial atención a los criterios que pueden impulsar el crecimiento futuro, como la calidad, la eficiencia y sostenibilidad del sector.Fuente: revista80dias.es
Los países industrializados obtienen una mejor posición en el ranking debido a sus avanzadas infraestructuras, al alto nivel educativo de la población dedicada a esta actividad y a la estabilidad y garantías de sus sistemas normativos.
Nuestro país aparece en un tercer lugar en cuanto a la importancia que el gobierno y la legislación vigente otorgan a la industria de viajes y turismo, siendo el país europeo que mayor puntuación obtiene en este aspecto, demostrando el reconocimiento que ya existe de la potencia económica de nuestra industria turística como factor clave y motor de la economía española.
dimecres, 6 de febrer del 2008
diumenge, 20 de gener del 2008
BARCELONA : DESTÍ LÍDER EUROPEU
España ha recibido nueve galardones durante la celebración de los World Travel Awards, incluido el otorgado a Barcelona como destino líder europeo. Este premio fue recogido por el director de turismo de negocios de Turespaña, Octavio González, y el jefe del departamento de promoción de la Oficina Española de Turismo en Londres, Agustín García.
dimecres, 16 de gener del 2008
Última pràctica
He escollit les següents cinc ciutats:
Hong Kong -> Pla director . Segona destinació d'Àsia en nombre d'arribades.
Delhi -> Pla estratègic . La política redueix el potencial turístic del país.
Singapur -> Pla estratègic . La ubicació geogràfica, un dels principals atractius.
Nova York -> Pla de màrqueting . Destinació de turisme de negocis per excel·lència.
Vancouver -> Pla estratègic . Muntanyes i platges, l'atractiu més important.
Hong Kong -> Pla director . Segona destinació d'Àsia en nombre d'arribades.
Delhi -> Pla estratègic . La política redueix el potencial turístic del país.
Singapur -> Pla estratègic . La ubicació geogràfica, un dels principals atractius.
Nova York -> Pla de màrqueting . Destinació de turisme de negocis per excel·lència.
Vancouver -> Pla estratègic . Muntanyes i platges, l'atractiu més important.
dimarts, 8 de gener del 2008
TOKYO
- És el principal node de Japó a nivell econòmic i de transports. Al voltant de 150 milions de turistes visiten la ciutat a l’any, que és un 61% de turistes que visiten Japó.
- Tokyo és el principal hub de Japó: l’aeroport de Narita és el vuitè que rep més passatgers del món, mentre que l’aeroport de Haneda va ser el sisè del món l’any 1999, amb 54 milions de passatgers rebuts.
- El sector d’allotjament de Tokyo va sofrir una baixada important l’any 1997, degut la crisi econòmica que hi va haver, però hi ha signes de que aquest indústria està començant a recuperar-se, ja que l’any 2000 l’ocupació va augmentar un 6,3% respecte l’any anterior, que va ser del 83%.
- Per diferències culturals i històriques, relacionades amb
- La ciutat té una gran varietat de sectors, amb una gran facilitats per a cada una, i així es promocionen en la seva campanya de màrqueting, en que cada districte s’especialitza en un sector diferent, per exemple Akihabara en tenir la major concentració de tendes electròniques al món, o Roppongi per la seva vida nocturna.
- Un 74% de les arribades a Tokyo de l’any 1999 van ser per motius empresarials, un 14% per motius turístics i de shopping i un 12% per motius d’estudi.
- La ciutat pateix problemes de transport cada dia, ja que dels 12 milions d’habitants que hi viuen, el 65% fan servir el transport públic.
- A començaments de 1998, després de la crisi econòmica, l’ocupació dels hotels va baixar un 10%, fins “només” el 75%, ja que el sector del qual guanyaven més, com les recepcions o els banquets, es van eliminar. Molts hotels van haver de tancar per bancarrota.
- Degut a la crisi econòmica, el Japó és un dels països asiàtics on es més rentable invertir-hi, i aquest és el motiu pel qual el turisme de negocis és tant important, ja que molts empresaris de països propers hi arriben per motius comercials.
- Un estudi va demostrar que els hotels de Tokyo eren els més cars i amb més ocupació durant el primer quart de l’any 2000. Els hotels de la ciutat tenien una mitja del 83% dels seus llits ocupats.
dimarts, 27 de novembre del 2007
Pla estratègic de turisme de Cuenca (Equador)
1) Breu resum
El Pla Estratègic de Turisme de Cuenca(Equador), ens fa un anàlisi de les característiques i potencialitats que té la regió, i sobre a quines conclusions han arribat els creadors del pla per a fer créixer la regió turísticament. Analitza les fortaleses i debilitats amb les que conten, i de quina manera les poden explotar per a obtenir un millor producte turístic que atregui a la gent. També hi té una gran importància el màrqueting, i sobre quines propostes han fet per a arribar als visitants i turistes que creuen que els poden visitar, dels quals també en parla àmpliament.
2) Impressió general del pla
Tot i que el pla ens proporciona nombrosa informació, crec que falta concretar en alguns aspectes, com ara el pressupost que tenen o han utilitzat o dels resultats que s’han obtingut per a fer la diagnosi.
A part d’això, ens dóna una informació molt detallada de la regió de Cuenca, i moltes activitats de tot tipus i alternatives. Ens informa de trets ben útils com ara els vols que se poden agafar per arribar-hi des de Equador o de les facilitats d’allotjament i restauració. Tanmateix, també ens informa de les debilitats de la zona amb que els visitants es poden trobar, cosa que crec que ajuda força.
3) Les tres coses que més m’han agradat
-El respecte per al medi ambient, present en tots els aspectes del pla.
-Dóna tot tipus d’informació i molt detallada de cara al visitant.
-Marca molt clarament els objectius a l’hora de realitzar aquest pla.
4) Les tres coses que menys m’han agradat
- Manca d’informació, com ara en el pressupost o dels resultats obtinguts per a fer el diagnosi.
- No es un pla gaire dinàmic, ja que hi ha tot el text seguit sense cap mena d’imatge, sempre amb la mateixa estructura.
- Ens alguns apartats, no en general, es podria ser molt més objectiu, posant simplement l’informació d’una manera molt més resumida i detallada.
5) Tres paraules que defineixen el pla
2) Col·laboració (amb el visitant)
3) Ampli
dijous, 25 d’octubre del 2007
RESUM CLUSTERS
Començaré els resums parlant del turisme natural. Augmenta molt més ràpid que els altres, ja que el 60% dels turistes internacionals poden ser considerats turistes naturals.
Per a fer l’estudi es van escollir dues destinacions:
- La primera, en que s’oferien activitats d’estiu, com ara el kayac, o també d’hivern, com ara els passejos en trineu.
- La segona, en que s’oferien activitats similars a la primera destinació, com ara el safari de neu.
El resultat d’aquest estudi va ser que la primera destinació rep un percentatge superior de gent corresponent a la tercera edat, i la segona rep gent la majoria dels quals són joves.
Un altra informació que es va obtenir d’aquest estudi van ser els motius de viatge, de més a menys:
1) Natura
2) Activitats físiques de risc
3) Activitats educatives
4) Contacte social
La natura no és suficient per a atraure els turistes, hi han d’haver elements culturals, els atractius de la natura.
Ara analitzarem els tipus de clústers.
A Belize, país situat a l’Amèrica Central, hi ha tres tipus de turista, segons l’estudi de McNimm i Carter.
- Developer Tourist: Estranger que compra un terreny per a construir-hi instal·lacions per a l’ús turístic.
- Condo-Tourist: Jubilat foraster que compra o lloga un habitatge per viure-hi durant un llarg període de temps.
- Itinerant Tourist: Visita la zona uns pocs dies, i va a l’illa resort.
McNimm, per a dur a terme el seu estudi, va entrevistar a la gent de la comunitat de Sant Pedro, i a algun turista canadenc.
Del resultat d’aquest estudi, veiem com els turistes han canviat la manera de fer i de ser de la població autòctona local.
L’objectiu del projecte ROLES TOURISTS PLAY(rols que tenen els turistes), és comprovar si l’estudi fet per Yannakis i Gibson seria aplicable a Austràlia, per a saber si la metodologia és o no aplicable a tot el món.
En el text es citen diferents articles, com el de Cohen de 1972, o el de Pearce, de 1979. Finalment, Gibson va crear una escala per determinar com s’inclouen els turistes dins de 15 rols, com ara el turista de sol i platja, l’espiritual, el de relax o l’esportiu.
Segons l’estudi, la població representa un rol determinat en l’equilibri òptim entre:
1) Familiaritat-estrangers
2) Estimulació- tranquil·litat
3) Estructura- independència.
La conclusió a la que podem arribar és que aquesta metodologia és totalment operativa a Austràlia, ja que el percentatge que coincideix en els tres factors de l’estudi es mantenen, aproximadament, en el 77%.
Hi ha diferents tipologies de cara a la presa de decisió de les vacances. Es va fer un estudi sobre això, sobre 25 famílies belgues en un any. Es van descobrir sis tipus de turistes:
1) Viatger habitual: Cada any repeteix destinació.
2) Viatger nacional: Planifica el viatge.
3) Viatger hedonista: Experiència de plaer.
4) Viatger oportunista: Poca planificació del viatge.
5) Viatger obligat: Turista forçat a viatjar(per feina):
6) Viatger adaptable: S’adapta als imprevistos.
Maria Álvarez i Gülden Augman van fer un estudi sobre la manera de buscar informació dels turistes.
N’hi han de dos tipus:
1) Els planificadors: oberts a les fonts d’informació. Viatgen en pacs turístics.
2) Exploradors: Tenen menys preocupació pel risc.
Les fonts externes més importants a l’hora d’escollir la destinació són les següents:
- Familiars i coneguts
- Informació escrita del destí.
- Mitjans de comunicació.
- Recomanacions d’AAVV.
Es va fer un estudi de Chalkidik, ciutat al nord de Grècia. A partir de les entrevistes, es diferencies cinc tipus de clústers:
1) Herència cultural.
2) Raver- Busquen plaer sexual.
3) Shirley Valentine: Busquen experiències romàntiques.
4) Heliolatrous: Els agrada prendre el sol i el bon clima.
5) Tipus Lord Byron: Coneixen la gent de la zona i els conviden a casa seva.
Les principals motivacions de fer turisme són les següents, també segons l’estudi:
1) Necessitar d’escapar, per oblidar la rutina.
2) Desig de plaer, escapar de les obligacions.
3) Seguretat ontològica.
Els museus i llocs patrimonials han de buscar les maneres d’incrementar el nombre d’assistents per expandir-se i obtenir majors beneficis. El Lord Cultural Resources for the Providence of Ontario’s Cultural Tourism ha creat un projecte per a desenvolupar el turisme cultural.
La part més important del seu estudi és el resultat de l’enquesta sobre la motivació de la cultura:
- Persones motivades per la cultura: 5% dels residents i 15% dels turistes.
- Persones motivades en part per la cultura: 15% dels residents i 30% dels turistes.
- Persones accidentalment motivades per la cultura: 20% de cada classe.
- Persones a qui no motiva la cultura: 90% dels residents i 15% dels turistes.
Chul-Nimm No va fer una estudi sobre la motivació del turista a l’hora de realitzar un viatge. Les conclusions de l’estudi van ser les següents:
- Les preferències dels turistes proporcionen més informació per a desenvolupar una representació del mercat internacional del turisme.
- S’han de donar més serveis específics a cada segmentació del turisme.
- Educar els residents sobre l’existència dels turistes, perquè hi tinguin una bona relació.
Per a fer l’estudi es van escollir dues destinacions:
- La primera, en que s’oferien activitats d’estiu, com ara el kayac, o també d’hivern, com ara els passejos en trineu.
- La segona, en que s’oferien activitats similars a la primera destinació, com ara el safari de neu.
El resultat d’aquest estudi va ser que la primera destinació rep un percentatge superior de gent corresponent a la tercera edat, i la segona rep gent la majoria dels quals són joves.
Un altra informació que es va obtenir d’aquest estudi van ser els motius de viatge, de més a menys:
1) Natura
2) Activitats físiques de risc
3) Activitats educatives
4) Contacte social
La natura no és suficient per a atraure els turistes, hi han d’haver elements culturals, els atractius de la natura.
Ara analitzarem els tipus de clústers.
A Belize, país situat a l’Amèrica Central, hi ha tres tipus de turista, segons l’estudi de McNimm i Carter.
- Developer Tourist: Estranger que compra un terreny per a construir-hi instal·lacions per a l’ús turístic.
- Condo-Tourist: Jubilat foraster que compra o lloga un habitatge per viure-hi durant un llarg període de temps.
- Itinerant Tourist: Visita la zona uns pocs dies, i va a l’illa resort.
McNimm, per a dur a terme el seu estudi, va entrevistar a la gent de la comunitat de Sant Pedro, i a algun turista canadenc.
Del resultat d’aquest estudi, veiem com els turistes han canviat la manera de fer i de ser de la població autòctona local.
L’objectiu del projecte ROLES TOURISTS PLAY(rols que tenen els turistes), és comprovar si l’estudi fet per Yannakis i Gibson seria aplicable a Austràlia, per a saber si la metodologia és o no aplicable a tot el món.
En el text es citen diferents articles, com el de Cohen de 1972, o el de Pearce, de 1979. Finalment, Gibson va crear una escala per determinar com s’inclouen els turistes dins de 15 rols, com ara el turista de sol i platja, l’espiritual, el de relax o l’esportiu.
Segons l’estudi, la població representa un rol determinat en l’equilibri òptim entre:
1) Familiaritat-estrangers
2) Estimulació- tranquil·litat
3) Estructura- independència.
La conclusió a la que podem arribar és que aquesta metodologia és totalment operativa a Austràlia, ja que el percentatge que coincideix en els tres factors de l’estudi es mantenen, aproximadament, en el 77%.
Hi ha diferents tipologies de cara a la presa de decisió de les vacances. Es va fer un estudi sobre això, sobre 25 famílies belgues en un any. Es van descobrir sis tipus de turistes:
1) Viatger habitual: Cada any repeteix destinació.
2) Viatger nacional: Planifica el viatge.
3) Viatger hedonista: Experiència de plaer.
4) Viatger oportunista: Poca planificació del viatge.
5) Viatger obligat: Turista forçat a viatjar(per feina):
6) Viatger adaptable: S’adapta als imprevistos.
Maria Álvarez i Gülden Augman van fer un estudi sobre la manera de buscar informació dels turistes.
N’hi han de dos tipus:
1) Els planificadors: oberts a les fonts d’informació. Viatgen en pacs turístics.
2) Exploradors: Tenen menys preocupació pel risc.
Les fonts externes més importants a l’hora d’escollir la destinació són les següents:
- Familiars i coneguts
- Informació escrita del destí.
- Mitjans de comunicació.
- Recomanacions d’AAVV.
Es va fer un estudi de Chalkidik, ciutat al nord de Grècia. A partir de les entrevistes, es diferencies cinc tipus de clústers:
1) Herència cultural.
2) Raver- Busquen plaer sexual.
3) Shirley Valentine: Busquen experiències romàntiques.
4) Heliolatrous: Els agrada prendre el sol i el bon clima.
5) Tipus Lord Byron: Coneixen la gent de la zona i els conviden a casa seva.
Les principals motivacions de fer turisme són les següents, també segons l’estudi:
1) Necessitar d’escapar, per oblidar la rutina.
2) Desig de plaer, escapar de les obligacions.
3) Seguretat ontològica.
Els museus i llocs patrimonials han de buscar les maneres d’incrementar el nombre d’assistents per expandir-se i obtenir majors beneficis. El Lord Cultural Resources for the Providence of Ontario’s Cultural Tourism ha creat un projecte per a desenvolupar el turisme cultural.
La part més important del seu estudi és el resultat de l’enquesta sobre la motivació de la cultura:
- Persones motivades per la cultura: 5% dels residents i 15% dels turistes.
- Persones motivades en part per la cultura: 15% dels residents i 30% dels turistes.
- Persones accidentalment motivades per la cultura: 20% de cada classe.
- Persones a qui no motiva la cultura: 90% dels residents i 15% dels turistes.
Chul-Nimm No va fer una estudi sobre la motivació del turista a l’hora de realitzar un viatge. Les conclusions de l’estudi van ser les següents:
- Les preferències dels turistes proporcionen més informació per a desenvolupar una representació del mercat internacional del turisme.
- S’han de donar més serveis específics a cada segmentació del turisme.
- Educar els residents sobre l’existència dels turistes, perquè hi tinguin una bona relació.
diumenge, 14 d’octubre del 2007
HERITAGE SITE MANAGEMENT
Aquí deixo un resum de l'article que vam exposar a classe:
L’article que hem tractat està extret de la revista Annals of Tourism Research, vol. 33, dels autors Yaniv Poria, Arie Reichel i Avitat Biran, i es titula HERITAGE SITE MANAGEMENT, Motivations and expectations (GESTIÓ DELS MONUMENTS HISTÒRICS, motivacions i expectatives).
Segons els autors, els tipus d’elements que es visiten i que entren dins d’aquesta definició es poden subdividir en dos grups:
- - Grans obres d’art
- - Elements de mèrit arquitectònic (per recordar l’antiguitat)
- - Quines expectatives tenien els visitants
El mètode que van seguir per a determinar aquestes raons i expectatives varen ser una sèrie d’entrevistes cara a cara fetes a les persones que s’esperaven a la cua de la casa museu. Aquestes varen ser les conclusions que van extreure.
Es varen determinar tres grans tipus de turistes que visiten aquest tipus d’elements:
- - Sentimentals: Aquests turistes senten una obligació moral i/o espiritual per visitar aquests nodes o elements turístics. Se senten fortament lligats a la història que s’explica a l’element visitat, i els afecta d’una manera més psicològica que no pas a mode d’aprenentatge. Tot i així, no s’hi senten lligats com si fos el seu passat.
- - Hereus: Aquests visitants se senten hereus de la història mostrada en l’element de visita, i per això creuen que és important visitar a
- quests nodes. Se senten el resultat o els descendents de les persones que varen viure aquell període històric.
- - Alumnes: Aquests tipus de turistes són els que visiten aquests elements amb ganes d’absorbir tot el coneixement que aquests els hi poden oferir, per exemple, en el cas de la Casa Museu d’Anna Frank, una sèrie d’elements sobre la II Guerra Mundial.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)