RESUM CLUSTERS

Començaré els resums parlant del turisme natural. Augmenta molt més ràpid que els altres, ja que el 60% dels turistes internacionals poden ser considerats turistes naturals.

Per a fer l’estudi es van escollir dues destinacions:

- La primera, en que s’oferien activitats d’estiu, com ara el kayac, o també d’hivern, com ara els passejos en trineu.
- La segona, en que s’oferien activitats similars a la primera destinació, com ara el safari de neu.

El resultat d’aquest estudi va ser que la primera destinació rep un percentatge superior de gent corresponent a la tercera edat, i la segona rep gent la majoria dels quals són joves.

Un altra informació que es va obtenir d’aquest estudi van ser els motius de viatge, de més a menys:

1) Natura
2) Activitats físiques de risc
3) Activitats educatives
4) Contacte social

La natura no és suficient per a atraure els turistes, hi han d’haver elements culturals, els atractius de la natura.



Ara analitzarem els tipus de clústers.
A Belize, país situat a l’Amèrica Central, hi ha tres tipus de turista, segons l’estudi de McNimm i Carter.


- Developer Tourist: Estranger que compra un terreny per a construir-hi instal·lacions per a l’ús turístic.
- Condo-Tourist: Jubilat foraster que compra o lloga un habitatge per viure-hi durant un llarg període de temps.
- Itinerant Tourist: Visita la zona uns pocs dies, i va a l’illa resort.


McNimm, per a dur a terme el seu estudi, va entrevistar a la gent de la comunitat de Sant Pedro, i a algun turista canadenc.

Del resultat d’aquest estudi, veiem com els turistes han canviat la manera de fer i de ser de la població autòctona local.







L’objectiu del projecte ROLES TOURISTS PLAY(rols que tenen els turistes), és comprovar si l’estudi fet per Yannakis i Gibson seria aplicable a Austràlia, per a saber si la metodologia és o no aplicable a tot el món.

En el text es citen diferents articles, com el de Cohen de 1972, o el de Pearce, de 1979. Finalment, Gibson va crear una escala per determinar com s’inclouen els turistes dins de 15 rols, com ara el turista de sol i platja, l’espiritual, el de relax o l’esportiu.

Segons l’estudi, la població representa un rol determinat en l’equilibri òptim entre:

1) Familiaritat-estrangers
2) Estimulació- tranquil·litat
3) Estructura- independència.


La conclusió a la que podem arribar és que aquesta metodologia és totalment operativa a Austràlia, ja que el percentatge que coincideix en els tres factors de l’estudi es mantenen, aproximadament, en el 77%.



Hi ha diferents tipologies de cara a la presa de decisió de les vacances. Es va fer un estudi sobre això, sobre 25 famílies belgues en un any. Es van descobrir sis tipus de turistes:

1) Viatger habitual: Cada any repeteix destinació.
2) Viatger nacional: Planifica el viatge.
3) Viatger hedonista: Experiència de plaer.
4) Viatger oportunista: Poca planificació del viatge.
5) Viatger obligat: Turista forçat a viatjar(per feina):
6) Viatger adaptable: S’adapta als imprevistos.




Maria Álvarez i Gülden Augman van fer un estudi sobre la manera de buscar informació dels turistes.
N’hi han de dos tipus:

1) Els planificadors: oberts a les fonts d’informació. Viatgen en pacs turístics.
2) Exploradors: Tenen menys preocupació pel risc.






Les fonts externes més importants a l’hora d’escollir la destinació són les següents:

- Familiars i coneguts
- Informació escrita del destí.
- Mitjans de comunicació.
- Recomanacions d’AAVV.



Es va fer un estudi de Chalkidik, ciutat al nord de Grècia. A partir de les entrevistes, es diferencies cinc tipus de clústers:

1) Herència cultural.
2) Raver- Busquen plaer sexual.
3) Shirley Valentine: Busquen experiències romàntiques.
4) Heliolatrous: Els agrada prendre el sol i el bon clima.
5) Tipus Lord Byron: Coneixen la gent de la zona i els conviden a casa seva.

Les principals motivacions de fer turisme són les següents, també segons l’estudi:

1) Necessitar d’escapar, per oblidar la rutina.
2) Desig de plaer, escapar de les obligacions.
3) Seguretat ontològica.



Els museus i llocs patrimonials han de buscar les maneres d’incrementar el nombre d’assistents per expandir-se i obtenir majors beneficis. El Lord Cultural Resources for the Providence of Ontario’s Cultural Tourism ha creat un projecte per a desenvolupar el turisme cultural.
La part més important del seu estudi és el resultat de l’enquesta sobre la motivació de la cultura:

- Persones motivades per la cultura: 5% dels residents i 15% dels turistes.
- Persones motivades en part per la cultura: 15% dels residents i 30% dels turistes.
- Persones accidentalment motivades per la cultura: 20% de cada classe.
- Persones a qui no motiva la cultura: 90% dels residents i 15% dels turistes.



Chul-Nimm No va fer una estudi sobre la motivació del turista a l’hora de realitzar un viatge. Les conclusions de l’estudi van ser les següents:

- Les preferències dels turistes proporcionen més informació per a desenvolupar una representació del mercat internacional del turisme.
- S’han de donar més serveis específics a cada segmentació del turisme.
- Educar els residents sobre l’existència dels turistes, perquè hi tinguin una bona relació.